EMMONA 2012
Aquesta era la prova per a la qual el meu company i jo ens vam estar
entrenant. Així que el divendres vam sortir de Barcelona amb moltes ganes
d'aconseguir el nostre objectiu, acabar Emmona dintre del temps establert.
Tot arribant a Sant Joan de les Abadesses, ja vam sentir que era una
prova diferent, el primer que vam veure va ser tot de pancartes per els carrers
anunciant la cursa i després la gran organització en l'entrega de dorsals. Aquí
ens esperava Jordi Boix, que ens va ajudar durant tot el cap de setmana
(GRACIES!!!!).
Al sopar del corredor vam estar parlant amb amics i ja es notava cert
nerviosisme controlat de cara al que ens esperava l'endemà.
Sona el despertador a les 4:30h, no hi ha volta enrere, el meu company
i jo anem cap a la sortida. Ara si que se'ns veu a tots un somriure nerviós. A
les 6.00h sona la traca, sortim en un passadís de foc cap als 106km que ens
esperen per endavant, no sabíem si ho podríem aconseguir però ho intentaríem.
Primers quilometres deixant Sant Joan de les Abadesses, primera pujada
Puig Estela. Deu ni do per començar!!!! quina pujada i quines vistes, eren
espectaculars. Al arribar al cim, primeres fotos i aquí ens vam adonar que
havíem de baixar el ritme per poder arribar al final. Així que a partir d'aqui
vam aprofitar els controls per a fer un descans una mica més llarg que el que
fem normalment (quina bona idea vam tenir!!!).
Arribem al primer avituallament, Pardines, no faltava de res, hi havia
de tot. Els voluntaris dels controls van estar increïbles durant tota la prova
fent que els moments més complicats ens estiguessin animant i ajudant.
Desprès de l’avituallament segona pujada, Coll dels Tres Pics, el
paisatge cada cop era més bonic, una zona que per a mi era nova. Pugem a un pas tranquil perque seguidament havíem de
fer la carena de Bastiments, Freser, Pic de l'Infern i Nou Creus. Per a mi
aquesta és la zona més espectacular de la cursa, senzillament espectacular. Com
vam disfrutar, això si, molt a poc a poc, de les vistes.
El camí de Nou Creus a Núria es fa molt llarg perque veus el Santuari
al final de la vall però costa d’arribar-hi. Al final ja estem a Núria, mengem
una mica i fem un descans una mica més llarg del normal. El nostre primer
objectiu el teníem a tocar, arribar al Puigmal de dia.
Era la primera vegada que pujava al Puigmal (si, era jo el que
faltava), i la veritat que hi pujaré moltes més vegades. Un cop fetes les
fotografies de rigor, baixem molt contents cap al nostre següent objectiu,
Planoles, on teníem la roba per canviar-nos.
Tres o quatre quilometres abans de Planoles, estava el control de
Corral Blanc, el nostre primer objectiu era no parar-nos gaire, només menjar i
anar directe cap a Planoles, però la gent del control era tan agradable, que
vam decidir quedar-nos i fins i tot pendren's un iogurt que tanta publicitat
feien.... i tenien raó!
Arribem a Planoles i nomes arribar un parell de nens ens diuen que ens
asseguéssim i que descanséssim, ells ens van portar la bossa i ens la van
recollir. Això ens va animar bastant de cara a la nit que ja teníem a sobre.
Ara vé un tram de pujada bastant llarg que ens el prenem amb tranquil·litat
pensant que després tenim un camí plàcid fins a Campelles. Aquí va venir el
nostre moment mes complicat, ja que un cop fet el Cim de Coma Ermada, el camí
cap a Campelles va ser etern, ens va esgotar molt anímicament degut a que el
control no arribava mai i eren les hores mes complicades de la nit. En aquest
tram hi han molts moments (també comentat amb altres companys) que sembla que
t’hagis perdut i et resulti molt més fàcil esgotar-se.
Arribem a Campelles, mengem i descansem una mica i cap a Ribes de
Freser, portem 81 km,
però un cop arribats aquí hem de tirar endavant.
Sortim cap al Taga, últim cim de la cursa, sabíem que un cop passat el
cim ho teníem a tocar. Així que ens vam prendre la pujada tranquil·lament.
Arribem al cim i el meu company i jo ja comencem a veure que ho aconseguirem,
solament ens queden 14 km,
això ja està fet!!!!
Tot just a la baixada del Taga ens espera un altre control (Coll de
Jou), feia tanta calor que ens tiraven l’aigua de les garrafes per el cap. I
ara si baixada cap a Sant Joan de les Abadesses.
Doncs aquí va ser on jo ho vaig passar malament, els últims 8 km m’estava quedant dormit
mentre corríem, així que el meu company es va posar davant meu i jo el vaig
seguir enganxat fins arribar al poble.
Encara que no érem els "primers" (feia hores que ja havien
arribat...) només entrar al poble, tota la gent ens felicitava, quina
arribada!!!!!! No ens ho creiem després de moltes hores podíem dir que "l’havíem
acabat!!!!!"
Abans de finalitzar voldria agrair l’ajuda i els ànims del meu company
Benja totes les hores que vam estar en aquesta cursa i que compartirem en
moltes altres curses.
També voldria agrair de part del Benja i meva a Jordi Boix tot
l’acolliment que ens va donar durant tot el cap de setmana.
I finalment, donar les gràcies a l'Organització i als voluntaris que
han fet que per a mi sigui una de les millors curses que he fet. Així que l’any
que ve hi estaré, corrent o com a voluntari.
sense dubte, recomano i animo a tots a participar-hi, tant per gaudir
de l'entorn, l'esforç, el companyerisme, així com una molt bona acollida i
organització!
David Domingo.
